Em declaro insubmís a l’ANC

30 juliol 2012

Veig un anunci que diu “l’Assemblea som tots” referint-se a l’Assemblea Nacional Catalana. Un òrgan sorgit de dalt a baix, amb moltes pretensions i moltes prepotències. Apropiant-se d’un moviment, l’independentista segons diuen “transversal”, que amb les consultes havia aconseguit unir des dels més convergents als més llibertaris. Han aconseguit apropiar-se’n no per la mobilització que arrosseguen, que això ja depèn de cada comarca, sinó pel suport “desinteressat” d’una elit intel·lectual, cultural i artística que quan feien consulta al seu poble o ciutat en la seva gran majoria ni tan sols van piular. I això que les consultes no es posicionaven. Ja se sap, n’hi ha que s’aixequen tard.

De l’ANC hi ha moltes coses a dir. Una, que està molt bé que cada cop més gent es mogui per la independència, perquè això vol dir que cada cop som més i que encara en podem convèncer més. Dos, que l’independentista púber, aquell que no té criteri, també anomenat “freak” (els trobareu amb una estelada penjada al coll, com el superman), no triga ni dos segons en trobar “la gran solució final que ens guiarà cap a la independència”. Sóc jove i ja n’he viscut unes quantes: Josep Lluís Carod Rovira (ERC), Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), Deu mil a Brussel·les (entre d’altres), Carretero, Reagrupament, Suma Independència, Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència, No vull pagar, Catalunya DiuProu (insubmisos siuranencs), ANC… Segur que me’n deixo, i sense desmerèixer la validesa de la majoria de les iniciatives (sobretot les que no tenen a veure amb cap “lideratge” personal -Carretero, Laporta, Carod, etc.-) crec que és un independentisme fluctuant sense cap altre lema que el de la “unitat”.

Una unitat egoista. Coneixedor d’aquests ambients i de vegades propulsor de plataformes semblants a capelletes, el discurs que allà s’hi entona pot ser atractiu en temps de bonança i tan sols tenint en compte el desig gairebé xovinista de tindre un “Estat propi” o, com jo li dic, un Estat català, perquè quan diem “propi” a què i a qui ens referim? Bé, doncs, aquest discurs, el de “ara no és el moment de barallar-nos!”, el de “ara hem d’anar units, ni dretes ni esquerres!”, el de “quan arribi la independència ja decidirem quin model d’Estat volem!”. Aquest discurs és egoista, repeteixo. En el context actual, no optar per uns Països Catalans lliures i socialment justos és egoisme pur i dur en vers la gent aturada, la qui no pot estudiar perquè no s’ho pot pagar, la jubilada que no pot ni medicar-se, la trans que és objecte de batudes policials constantment… Davant de tota aquesta gent, el lema “l’única solució: la independència” és banal i fins i tot insultant a la intel·ligència humana. Què vol dir, que quan arribi aquest “Estat propi” (independent o amb pacte fiscal?) desapareixeran els corruptes, la precarietat laboral, l’atur, els lladres, l’opacitat administrativa, la burocràcia, la partitocràcia…? No, res d’això desapareixerà, perquè dels vint mil milions d’euros que marxen de les arques de la CAC i no tornen (l’anomenat “espoli fiscal”) la gran majoria no tindrien cap mena d’efecte sobre la població. Si és que el que es vol és construir un nou Estat com l’és Espanya o França, Catalunya o els Països Catalans faran una despesa increïblement alta en aquestes estructures d’Estat (exèrcit, consolats i ambaixades -no com les quatre d’ara-, diversos nivells de decisió parlamentària, encara més càrrecs governamentals, noves administracions intermèdies…). I, per molts estudis que hi hagi que es podran edificar tants equipaments públics amb l’espoli fiscal recuperat, cal dir que seguiran havent-hi Millets, seguiran havent-hi famílies senceres sense cap feina ni ajuda, i seguiran havent-hi grans desigualtats socials que en plena crisi (i això no és cosa de dos anys) encara es pronuncia més i fa impossible que aquesta merda de discurs de “ja decidirem quin model d’Estat hem de ser quan siguem independents” tingui cap mena de credibilitat. “No és tan senzill”, si a sobre ja des d’un començament donem per fet que serem “independents” dins la Unió Europea.

Què hem de fer, doncs, per assolir la independència i alhora permetre que les desigualtats socials desapareguin? Doncs “tan senzill” com enfortir les organitzacions i el discurs que aposten per aquesta via. Es digui com es digui, com si cal crear-ne de noves. Però mai més el lema de la “unitat” com a quelcom intocable. La independència s’assolirà. Però quan s’hagi assolit les qui defensem un món més just hem de ser majoria i estar organitzades. Si no, haurem perdut la batalla i no haurà servit per a res. Ni tan sols per conservar la nostra llengua, perquè d’espanyolistes dits “catalanistes” disposats a pactar amb espanyolistes de debò sempre n’hi haurà, ara i sempre, fins i tot en el redactat d’aquesta gran esperada Constitució. O és que no recordem el 36? No, no el 36 esbiaixat del Vila d’Abadal, sinó el 1936 en què els burgesos catalans de seguida van donar suport al cop feixista i es van amagar, fent omissió de socors a la República i la Democràcia que deien defensar. Recordem-ho, recordem-ho. Per què us penseu que retallen en Memòria Històrica?

I, doncs, em declaro insubmís a l’Assemblea Nacional Catalana. A l’Assemblea Nacional Catalana que pretén centralitzar tot un país en una sola ciutat el dia de la diada nacional i esborrar la feina que ha costat tant d’aconseguir a pobles, viles, barris i ciutats d’arreu. A l’ANC que veta a organitzacions veritablement independentistes com Catalunya DiuProu, Ara o Mai, etc. perquè “no són prou independentistes” i en canvi fan rodes de premsa amb Convergència. A l’ANC que no se solidaritza amb els presos independentistes. A l’ANC que diu que cal estar al costat del “nostre president” quan demana el pacte fiscal. A l’ANC que porta a passejar el feixista Vila d’Abadal i treballa exclusivament per fer gran el seu submarí “indepe” convergent que és l’Associació de Municipis per la Independència. A l’ANC que es declara insubmisa allà on l’acullen de bon grat.

About these ads

41 Respostes to “Em declaro insubmís a l’ANC”

  1. Majud said

    Ni un talp del CNI ho hagués fet millor. #etfelicitofill

    Per si no entens la ironia: penós

  2. Barcelones said

    Muy buen articulo. Lo importante es ir discutiendo de todo antes de plantear la independencia.
    Os sugiero q cuando tengais este tema resuelto podeis debatir si el independentismo debe dar soporte al estado palestino o al israeli.
    El caso es que cuando llegue la hora (a este paso, lo dudo) esteis tan cansados y divididos q os ganaremos sin bajar del autobus.
    Con cuanta razon eligisteis a un burro com simbolo.

    • periodistaambploma said

      Em compares el 50% d’atur juvenil o els alts índexs de pobresa a casa nostra amb la discussió eterna entre sionistes i partidaris de Palestina?

      A banda que tot això d’escriure en castellà per fer-te passar per espanyol està més vist que l’anar a peu.

      Si ja no es pot ni qüestionar dins de l’independentisme és que tenim un greu problema d’autoritarisme.

  3. Jordi said

    No entenc una cosa, perquè no és pot lluitar per evitar aquestes desigualtats un cop siguem independents? No seria més fàcil lluitar-hi a nivell només Català?

  4. Eva said

    En primer lloc, vull felicitar-te per l’article i sumar-me a la teva insubmissió a l’ANC.
    Crec que el principal problema de l’ANC, igual que d’altres aventures independentistes de les que hem viscut en els darrers anys, és que enganxen, enganxen i molt.
    Sobretot al perfil d’indepe freak que tu comentes, però també a molta gent amb poca o gens formació política (un gran mal endèmic del nostre país, igual que la manca de memòria històrica) però que de bona fe s’hi adhereix/associa/apunta/suma per que n’està fins als ovaris d’Espanya i busca desesperadament un bri d’esperança.
    Aquesta gent, per sort, a base de garrotades n’aprèn i se n’acaba adonant que aquestes aventures rocambolesques no duen enlloc…
    El problema és que aquest aprenentatge pot tenir dos resultats: el positiu, que la desenganyada acabi optant per engegar a rodar el tinglado de torn on s’ha enredat i decideixi posar-se a treballar amb quelcom productiu (no necessariament cap organització política independentista, em ve al cap coses com voluntariat en entitats socials, culturals, per la llengua… tant és) o bé, l’altre resultat, el negatiu, que aquesta persona desenganyada engegui a rodar el tinglado de torn però es quedi a casa, amargada i emprenyada i sense ni un bri d’il·lusió per treballar per la independència ni pel país ni la seva gent.
    En fi, el que vinc a dir és que històries xungues com l’ANC o les capelletes convertides en partit polític el més greu perill que suposen, al meu entendre, és a banda de crear divisió, crear una forta desafecció de gent que l’únic que vol és sentir-se útil i treballar, però no sap com fer-ho.

  5. Marc said

    Doncs jo, malauradament no coincideixo amb aquesta opinió. Buscar l’independentisme, sigui la iniciativa que sigui és quelcom lloable, productiu i ambiciós. Arreglar desigualtats socials és quelcom que haurien de fer tots els governs (independentistes o no), i el poble (independentista o no). Però no s’ha de voler buscar un punt en comú entre independentisme i injustícia social. Simplement no existeix. Això no vol dir, però, que hi hagi corrents simultanis: uns corrents independentistes, i uns corrents de justícia social, de protecció de la llengua, de buscar els corruptes i processar-los. Reitero, l’independentisme és un anhel, un desig, una il·lusió, i una esperança per moltes persones (moltes més que no fa pas uns quants anys), però NO s’ha de barrejar mai amb altres idees o pensaments, perquè trobo que això sí és una idea egoista. Especialment quan s’agafen un seguit d’associacions o grups que mostren un clar independentisme social i, encara que es digui en aquest article que no es volen desmerèixer, es comparen amb d’altres grups més “seriosos”, i al final s’acaben desmereixent al propi text.
    I per si fos poc, es posa de relleu la figura de “l’independentista freak”, que surt a carrer amb l’estelada al coll. Realment l’autor del text fa periodisme sortint al carrer, o es dedica a mirar videos pel youtube i les noticies per TV3 sense sortir de casa i escriu extraient conclusions de tots aquests documents visuals?
    l’independentisme ha de ser un moviment de carrer, amb l’estelada i els símbols nacionals penjat del coll, o si es vol dels collons (i perdoneu l’expressió) cridant les consignes, organitzant-se popularment, buscant la forma d’arribar a la majoria al Parlament. Fent coses per assolir aquest propòsit.
    A mi, personalment m’és igual si l’ANC, l’araomai, Solidaritat catalana per la independència, ERC, Reagrupament, la CUP, etc tenen diferències a l’hora de mostrar el seu ideari. Tots tenen una idea en comñu, i tots atrauran la seva part de la societat. El que importa ara mateix és la independència. I serà un procés dur, car i esgotador, i què? El farem encantats i amb ganes.

    I si es vol castigar a corruptes, o fer justícia social, cuidar la llengua i cultura, o buscar la millor manera de repartir la riquesa, son coses que s’han de fer paral·lelament (que no tot en un sol bloc de corrent independentista) amb associacions i grups de treball que es dediquin específicament a AIXÒ. Però no barrejar-ho… que és de molt mal gust.

  6. Albert said

    El pitjor d’aquest discurs unitarista (capitalista, catalunyista i simplista) és que dins l’EI hi ha gent que no té problemes en tatxar-te de sectari fent brometes o directament escrivint articles lamentables a portals d’Internet.
    Espero que si ens tatuem una estelada al cul els “Mossos x la independència” ens alliberin quan lluitem contra la reforma laboral o ens llancem als carrers contra les seus del PPSOE i CiU.

  7. jomateix said

    1.- L’ANC no s’aprofita del moviment de les consultes. Hi ha llocs on la gent de les consultes hi ha entrat (Alforja), llocs on algun membre ho ha fet (Reus) i llocs on no hi ha entrat ningú (Tarragona). La gent que va fer les consultes, després ho ha tornat a casa, o s’ha ficat en altres projectes, …. i alguns han anat a l’ANC. L’ANC no ha organitzat cap mena de consulta ni res per l’estil. L’únic que intenta l’ANC és que les consultes no es quedin en el que van ser i morin. I dic intenta, pq les consultes i l’ANC són dos projectes diferents i la gent, amb l’ús de la seva llibertat, s’ha ficat dins de l’ANC o no.

    2.- Si hi ha independència hi haurà unitat. Aquesta unitat s’aconseguirà o bé pq els diferents projectes s’uneixin o bé pq la gent entri en un sol projecte i aquest tiri amunt, fent que la resta siguin petits i insignificants. No hi ha cap país que hagi aconseguit la independència tenint dues propostes independentistes potents i fotent-se els plats pel cap.

    3.- Que les CUP ens encolomeu que a l’ANC estem a favor del pacte fiscal ja cansa.
    http://www.ara.cat/politica/Assemblea_Nacional_Catalana-Miravet_0_745125657.html
    El pacte fiscal només és una pèrdua de temps i tothom sap com acabarà. Recordo de parlar-ho amb l’alcalde del meu poble, convergent, que em deia que primer pacte fiscal i després independència. Jo li vaig respondre que a l’ANC treballem per aquest segon punt pq el pacte fiscal no sortirà.
    I si em permeteu les CUP, passeu del pacte fiscal. Llegeixo un fart de piulades vostres sobre això, quan tothom sap que no n’hi haurà. Fa un any, la Vanguardia, mitjà convergent i pro-pacte, ja deia que dels votants de convergència, un 85% pensava que el pacte fiscal era impossible. Fa un any. Ara quants? El 90%? El 95%? El pacte fiscal no se’l creu ningú. La major part dels catalans el voldria però tots tenim clar que no n’hi haurà.

    4.- També cansa el que ens encolomeu que som convergents. Estem en contra del pacte fiscal (projecte estrella convergent), volem que els partits al programa incloguin el referèndum o la declaració unilateral (cosa que CIU no farà mai) i estem mirant de fer una mena de referèndum (una consulta a tota Catalunya el mateix dia, com un referèndum. No tindrà validesa legal però si surt bé pot donar molta força al moviment) i que CIU no voldrà que es faci.

    5.- I ara parlo jo sobre les CUP. La meva experiència amb elles és que quan feu un projecte, és el millor del món i qui no el segueixi és un espanyolista convergent. Però si el projecte el fa un altre, el projecte és un gran error (a més, segur que està manipulat pels espanyolistes convergents). A això se li diu mania persecutòria. El món no gira al vostre voltat. El món gira malgrat vosaltres i nosaltres.
    Quan parles dels projectes independentistes púber, te’n deixes un, la CUP. (A no, que la CUP és un projecte que l’ha iniciat la CUP, amb el que és fantàstic i meravellós, no com la resta, que són submarins convergents).

    6.- Entenc que no us agradi l’ANC. No agradarà a tothom. No tothom estarà d’acord amb el projecte. Però el que no entenc és aquesta obsessió malaltissa que teniu amb l’ANC. No us agrada, molt bé. Passeu d’ella i ja està. El que em sorprèn molt es veure moltes més piulades de gent de la CUP cagant-se en l’ANC que en el PP.
    Tinc moltes coses que no m’agraden de les CUP. Però mai les he piulades. Pq? Pq el meu enemic no sou vosaltres.
    I dic jo i dic la resta de gent de l’ANC. Ningú piula sobre vosaltres. És més, molta gent que està a l’ANC sent simpatia per valtros (bé, fins que li ensenyes les piulades).
    Les CUP tendeixen a ser sectàries, però la de Tarragona ….

    7.- L’ANC no és el projecte definitiu, ni el q els aglutinarà a tots i ens portarà de pet a la independència ni res de tot això. L’ANC és un projecte més que espera aportar el seu granet de sorra en l’alliberament nacional.
    L’ANC sola no podrà portar la independència. és que res pq la independència es proclama al parlament i nosaltres no som una força política.

    Estic segur que molta gent que llegeix això (cupaires) ja va prou calenta (“se’ns ha colat un espanyolista convergent”), però tingueu clar que em dol haver escrit el que he escrit. Per a mi, jo estic al mateix vaixell que vosaltres. Conec a molta gent vostra i ser el que feu i el que penqueu pel país. I el teu cas particular, que a més de lluitar pel país, vas a defensar desnonaments. Però no sou els únics. I els que també hi penquem mereixem com a mínim un respecte, el mateix que vosaltres.
    Espero que un dia estiguem tots a la mateixa manifestació, lluitant pel nostre país.

    • Anna said

      No et dolguis company, no et conec, però com a persona de base, independentista no alineada en cap “partit” polític ni sindicat ni sotmesa a cap grup de pressió t’agraeixo de cor l’alè racional i saludable que es desprèn del teu escrit, L’equanimitat sempre és un valor d’agrair. Em sap greu, al meu parer que no és dogma, que a més d’un se li desenfoqui L’objectiu amb paranoies malaltisses no superades fruit d’experiències personals i/o col•lectives no resoltes- tot i que si em connecto amb l’emoció primària i impulsiva les entenc, qui no ha patit la manipulació dels poderosos?? No em declararé mai insubmisa a l’expressió sincera i de bona fe, de la qual l´ANC està plena. Cal treballar per l’equilibri cibernètic, allà on lliurement cadascú ho senti. El que fa plantar-me son els generalismes, que es posi en joc maliciosament i per interessos de “partit” la unitat dels catalans en l’assoliment del dret fonamental de la independència. El projecte de les CUP és engrescador i realista en la seva visió municipalista i de proximitat per tal de recollir des de la participació de baix a dalt les realitats de les persones de cada carrer, barri, vil•la i ciutat…és saludablement democràtica en la seva voluntat d’incloure la veritable sobirania del poble, però atenció!! reproduir les decrèpites lògiques de partit creant enfrontaments amb l’interès egoista d’anar “arreplegant” vots “anti” és molt perillosa. Majoritàriament el poble ja n’està tip d’aquests comportaments de pati d’escola. El nivell de maduresa col•lectiva en l’interès i implicació en la “cosa” publica va en augment. Els discursos contra allò que ens uneix, el principi con-sensum en el sentiment de País crea desconfiança i rebuig en tant que encoratgen la pitjor cara del comportament humà, la divisió i l’enfrontament. Jo era de les que deia: en les properes eleccions votaré les CUP…ara dono les gràcies a blogs com aquests que desprenen la immaduresa personal i col•lectiva, d’aquells que es creuen posseïdors de la veritat absoluta que ens salvarà a tots. Això ens obliga a els que ens sentim poble, a estar sempre atents, a organitzar-nos astutament, a alçar-nos i posar-nos a caminar com a sobirans de nosaltres mateixos. Fugint de deixar-nos arrossegar pels huracans tempestuosos com fulles seques “plebs” o com les barraques dels pobles marginats de la terra. Com a subjectes col•lectius madurs i responsables, sabem que després de la independència el camí no será fácil, que la lluita continuarà vers la construcció d’un model de País que no reprodueixi l’actual model polític econòmic i social decadent, de ben segur que en aquest món globalitzat aquesta lluita serà més dura que la d’assolir la Independència. Però això, al poble acostumat a caminar, no ens espanta. Faig una crida a tots els partit polítics i candidatures d’unitat popular independentistes: No ens calen papes ni mames cal una veritable revolució a l´estil català una acció agermanada perquè el poble català és el subjecte col•lectiu actiu de la sobirania nacional i qui no vulgui sumar regala irresponsablement la seva força a l’imperialisme polític, religiós, militar, econòmic o cultural. No allargueu l’agonia i el sofriment que patim individual i col•lectivament pels vostres interessos electoralistes. Quan sereu capaços d’escoltar generosament la veritable veu del poble Català, agermanat fraternalment amb tots els pobles oprimits de la terra, sempre disposat a sumar generosament,??? Reflexiono amb les paraules del poeta.

      “…Tenim a penes
      el que tenim i prou: l’espai d’història
      concreta que ens pertoca, i un minúscul
      territori per viure-la. Posem-nos
      dempeus altra vegada i que se senti
      la veu de tots solemnement i clara.
      Cridem qui som i que tothom ho escolti.
      I en acabat, que cadascú es vesteixi
      com bonament li plagui, i via fora!,
      que tot està per fer i tot és possible.”

      Gràcies de cor per la vostra atenció.

  8. Manolito Gafotas said

    Sóc de la CUP (fa uns quants anys) i no entenc en absolut aquesta postura. De fet, em sembla paradoxal. La mateixa postura que es va tenir amb les consultes o amb la mani del 10J.
    Ara ja ningú ho vol reconèixer però què hagués passat si haguéssim fet el que volia la gent que deia exactament el mateix que esteu dien ara? Si no haguéssim seguit amb les consultes i no haguéssim participat a la mani del 10J? Estaríem millor o estaríem pitjor?

    Per favor, feu una mica d’autocrítica i sigueu una mica més humils. L’ANC no és res de l’altre món. Hi participem perquè és un moviment popular per la independència. I punt. I sempre hem dit que calia tenir-ne un d’aquests. I clar que té contradiccions i coses amb les que no estem d’acord. O potser estem d’acord amb que la Pah sigui un moviment espanyol i ni tant sols sigui anticapitalista? Això ens està bé? Tampoc són res de l’altre món segons quins moviments ecologistes (on jo també milito) i també hi participem i hi donem suport. Perquè? Carai, perquè volem estendre la unitat popular, perquè vlem treballar amb la majoria de la nostra gent. I això vol dir assumir que no tothom és com nosaltres.

    Quin problema teniu? Quina mena d’acomplexament hi ha darrera d’una postura tant tancada de mires?

    • company, si t’ho tornes a llegir no veuràs cap posicionament sectari. Tots arguments contraris a l’ANC són d’accions fetes per ells. I no ho comparis amb les consultes, perquè ANC i consultes no tenen absolutament RES a veure.

      • Manolito Gafotas said

        No pots dir que no tinguin res a veure. De fet moltíssima de la gent de les consultes ha anat a parar a l’ANC. I ha estat quasi un trànsit formal i públic.

        De fet el tema no és ni aquest. El tema és que, des que va començar l’auge de l’independentisme hi ha un sector dels nostres (no sé si és el teu cas, però en aquest post argumentes igual) que no sap com afrontar el tema i se surt per la tangent. Primer van dir que l’auge de l’independentisme era fals i que quan arribés en Mas a la Generalitat hauria passat. Un cop vist que això no era així (ja es veia clar abans, però ara ja queda definitivament clar) han d’apretar més les cordes.

        La pregunta no és tant ANC sí o ANC no (que també, perquè ara com ara, a nivell popular, no hi ha res més) la pregunta és, com carai treballem amb tot l’independentisme popular que no és d’esquerres (la majoria no per convenciment ideològic profund sinó per alienació). Un independentisme d’extracció majoritàriament popular, amb posicions a vegades esquerranes i a vegades dretanes (vagues, contradictòries..). Què hem de fer amb aquestes classes populars independentistes? Les hem de “regalar” a la dreta independentista o hem de treballar per organitzar-les i polititzar-les? Ens creiem allò dels interessos objectius o no ens ho creiem? O estem més còmodes a casa sense haver de trencar-nos el cap amb aquestes coses?

      • Si jo estic d’acord amb tot això. S’ha de treballar amb la gent que vol treballar per uns Països Catalans lliures. Independentment de si uns tenen la piga del nas vermella o negra. Però això no treu que l’ANC sigui un instrument muntat de dalt a baix, amb molts interessos partidistes pel mig (i, a sobre, gran part de CDC) i que a sobre s’ha convertit en un dogma. L’ANC que treballa per l’AMI, l’ANC que vol centralitzar tot un país en una sola ciutat per la diada NACIONAL (en què hi ha moltes ciutats en què tradicionalment s’hi han fet actes i aquests han tingut repercussió no només per als independentistes convençuts), l’ANC que veta organitzacions, l’ANC que defensa la Generalitat, l’ANC que té auditories internes, l’ANC que no se solidaritza amb altres independentistes… per mi aquesta ANC no serveix. Vaig treballar en la consulta de la meva ciutat (de fet en vaig ser impulsor, per desgràcia d’altra gent a qui fas referència) i t’asseguro que no té res a veure una cosa amb l’altra. Una plataforma DE BASE, ASSEMBLEÀRIA (l’assemblea general de Catalunya Caixa també se’n diu i no significa que sigui assembleària), i que treballa colze a colze amb el teixit associatiu de pobles, viles, barris i ciutats com van ser les Plataformes Decideix no té RES a veure amb l’ANC. RES. Una altra cosa és que en no sé quin poble tots siguin super assemblearis i vinguin de les consultes, però a nivell nacional i en la majoria de poblacions no és pas així.

      • Manolito Gafotas said

        Com tu mateix dius, és possible que una cosa no tingui res a veure amb l’altra…al teu poble/ciutat. No és el cas del que jo conec. I també conec assemblees de l’Anc controlades de CiU. Sí, la del poble del costat. Però sé perquè estan controlades per CiU: perquè nosaltres i la nostra gent propera, ha passat del tema.

        Insisteixo una altra vegada: què hem de fer? Molta gent, molta, no polititzada hi està col·laborant. A molts llocs, molts, malgrat Convergència, estan tiant endavant. Què hem de fer? Passar de tot? Dir-los que això no va amb nosaltres? Han convocat una mani nacional a Barcelona i alres que passaran que potser no ens agraden. Sí, i? O oferim a aquesta gent, popular, de bona fe, una opció vàlida, o s’apuntaran a això i acabaran passant de nosaltres i de nostre independentisme i apuntant-se a una altra cosa. I no parlo orgànicament, parlo ideològica i estratègicament. Què fem amb tota aquesta gent?

      • Només justificant la nostra participació en què “hi ha molta gent” ens estem perdent. També hi ha molta gent directament a CDC o als Mossos, o a UPyD… i n’estic segur que allà també hi ha gent de bona fe amb la que segur que “alguna cosa” hi compartim. Però oi que no ho fem? I per què no ho fem? Perquè no volem participar del seu joc, perquè no és possible canviar aquests organismes (vénen ja decidits i controlats). Si realment vols canviar la mentalitat de la gent de bona fe és tan senzill com crear espais on aquesta gent s’hi vegi a gust i tu també. L’ANC no és assembleària,si ho fos haurien fotut fora ja la majoria del SN. Però no ho és perquè està controlat i no es pot canviar, ni participant-hi tota l’EI junta i sense fer res més.

        Tot i així, jo no et diré el que has de fer. Tu fes el que et sembli. Personalment he triat no participar-hi i explicar per què. No puc? L’ANC s’ha convertit en un dogma?

      • Manolito Gafotas said

        CDC i el Mossos d’esquadra ja existien abans i jo diria (ep, només ho diria, eh?!) que no són moviments populars per la independència.
        El meu criteri politic està molt clar: vull autoorganització ciutadana i popular per la independència i penso que és bo que existeixi (també ho pensen, formalment, totes les organitzacions de l’esquerra independentista). Ara mateix, l’expressió més propera a això que hi ha és l’Anc, més que res perquè fora d’això, a nivell d’organització social i popular (que no sigui política i que sigui de molta gent) no hi ha res més. Si més no, nosaltres no hem sabut (jo diria volgut) impulsar-la i ens ha sorgit com un bolet. Per tant, hem de treballar (havent explicitat els criteris anteriors) amb allò que hi ha (si no volem fer el memo muntant, ara, el nostre xiringuito). Perquè entenc que haurem de prendre la decisió entre tots i ser conseqüents entre tots. A mi això d’anara cadascú a la seva, i menys ara, em sembla que no ens serveix per fer res de profit.

        I aquesta és una de les les meves (nostres, de molta gent) propostes de resituació davant del nou escenari. I tu què proposes, seguir fent exactament el mateix que abans?

  9. ot said

    Des de fa segles als catalans ens perd l’estètica. Des de fa 300 anys estem fent l’imbècil. Com deia Sales, o deixem de fer l’imbècil o deixem de ser catalans!

    Seràs tu el darrer imbècil?

  10. sergi said

    Es vomitiu, autoodi a la màxima expressió. o a sou del l’enemic!!

  11. Peret (també de la CUP) said

    Totalment d’acord amb l’article.

    Jo també em considero totalment aliè a aquesta història de l’anc.

    Em fa gràcia la gent que els defensa i diu ser de l’esquerra independentista i no aporta mai ni un sol argument, només intenta desqualificar les crítiques.

    Això al final només serà un fer bullir l’olla, una cortina de fum de les renúncies de CiU i l’enganyifa del pacte fiscal.

    Ja s’ho poden confitar

  12. Joan said

    Eo,
    com ja et deus imaginar no comparteixo en absolut la teva visió. No, l’ANC no és un dogma, evidentment que es pot i s’ha de criticar. Però amb un mínim de seriositat i respecte per tota la gent que hi treballa. Jo, que en formo part, igual que tota l’altra gent de la CUP i de l’EI que en formem part, també critico les mancances que té, perquè és evident que en té. La diferència és que nosaltres pensem que val la pena incidir-hi per millorar-la, perquè és, o pot ser, un bon instrument. Una eina de les que sempre hem dit que ens calien. Com diu algú més amunt, “és un moviment popular per la independència. I sempre hem dit que calia tenir-ne un d’aquests”. No pot ser que a la mínima que la dreta intenta desmuntar i desvirtuar una estructura popular potencialment útil nosaltres ens enfadem i els hi regalem (i menys encara que critiquem a la gent que intenta evitar-ho, com fan alguns). Això és molt irresponsable. Penso també que hauries de ser una mica més rigorós en les teves crítiques. T’ho dic perquè algunes coses de les que dius no són del tot exactes. Són fruit de la teva visió o de la teva experiència personal a la teva ciutat, però no són certes, o com a mínim no del tot. I reitero, ningú millor que la gent que participem d’alguna manera o altra a l’ANC (jo hi treballo molt menys del que m’agradaria) sap les mancances que té i els esforços que calen per intentar evitar que segons qui se la carregui. Per això trobo que crítiques ferotges com la teva a vegades desanimen, i molt. Tothom pot opinar i dir la seva, jo sóc el primer que ho faig, però crec que el primer que ens cal és una mica més d’humilitat i de respecte per la feina que fan els altres; uns altres que, no ho oblidem, són gent normal, de les classes populars, que treballen per la independència. No entenc aquesta ràbia, de veritat.

    Ens veiem aquest cap de setmana, no? Doncs si vols en parlem una mica amb més calma ;)

    Una abraçada!
    Joan

  13. Marcel·lí said

    De tots en català té un valor restrictiu: de tots els que hi són no de la resta. El valor absolut correspon a tothom, així com argument per començar es basa en una confusió.

  14. Jordi said

    Realment, veient aquesta superioritat moral, aquest sectarisme i aquesta ànim de dividir i destruir venen ganes de plegar veles i fotre el camp d’aquest país. Tantes il·lusions, tants anys de lluita amb l’EI i ara quan hi ha més gent independentista que mai, nosaltres ens dediquem a renegar de l’independentisme. Fa molt de mal tot això. De debò que venen ganes de plegar.

  15. Jordi said

    El que més mal em fa és que t’atreveixis a deslegitimar el fenòmen ·#novullpagar. Em sembla de covards i traidors malparlar d’aquest fenòmen, quan hi ha tanta gent de les classes populars que s’hi han abocat i han hagut de fer front a multes i abusos per part de la policia. Com et pots atrevir a menystenir a gent que ha desafiat a la Caixa i que s’ha enfrontat a una multinacional poderosa en nom d’un país que lluita per la seva llibertat?

    Això és la gota que fa vessar el got, la indignitat i el sectarisme portats a l’extrem, un acte de traició que ens avergonyeix com a moviment i com a militants que som de l’EI. Crec que hauries de demanar excuses immediatament perquè això és molt greu. Al llarg de la nostra història hem tingut molts traidors a les nostres files, gent que anava de purista i va acabar integrada a les files de l’esquerra espanyola o de la dreta burgesa i això és intolerab le. Exigeixo una disculpa pública per aquest insult tant greu a milers de persones .

    • company, no sé qui ets, però crec que ets tu qui hauries de demanar disculpes per no saber llegir i treure conclusions que no tenen res a veure amb l’article. Precisament dic que les iniciatives com el No vull Pagar o el dels insubmisos fiscals és vàlid, sobretot pel fet que no té cap lideratge personal. Hi ha moltes coses a dir sobre el No vull pagar, però el post no va d’això.

      Au, pren-te una til·la.

  16. Jordi said

    ETs tu i no jo qui ha entonat això. Has ficat en el mateix sac que la resta el moviment #novullpagar i això és una ofensa, per mi i per tots aquells i aquelles que ens hem enfrontat a la Caixa. M’ha sorprès molt el silenci còmplice d’un sector de l’EI que s’ho ha mirat de lluny i amb recel. I aquí és quan crec que definitivament aquest sector de l’EI ha perdut el nord i s’ha espanyolitzat, assumint els arguments clàssics de l’esquerra espanyola, que de tant lluny venen. Ja al 36 s’imposava allò del “antes roja que rota” i durant la transició l’esquerra espanyola dels Països Catalans va optar per marejar la perdiu i ometre la qüestió nacional dels Països Catalans, més o menys igual que a Euskal Herria, on comandos autonomos i d’altres espanyolistes van intentar destruir l’esquerra abertzale des de dintre.

    “””Sóc jove i ja n’he viscut unes quantes: Josep Lluís Carod Rovira (ERC), Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), Deu mil a Brussel·les (entre d’altres), Carretero, Reagrupament, Suma Independència, Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència, No vull pagar, Catalunya DiuProu (insubmisos siuranencs), ANC… Segur que me’n deixo, i sense desmerèixer la validesa de la majoria de les iniciatives (sobretot les que no tenen a veure amb cap “lideratge” personal -Carretero, Laporta, Carod, etc.-) crec que és un independentisme fluctuant sense cap altre lema que el de la “unitat”.”””

    • Precisament dic que té tota la validesa, només ho qüestiono en tant que una més de les eines de mobilització “espontània i constant” de l’independentisme transversal. Aquell que generalment està desorganitzat o que fomenta la desorganització en benefici de no se sap qui. Però, repeteixo, té tot el meu respecte, admiració i suport una iniciativa com aquesta. Ja era hora que comencéssim a desobeir per norma general el que diu l’autoritat.

  17. PereJP said

    Coincideixo al 100% amb tu. L’ANC és l’enèssim intent de crear un moviment independentista que representi a algú més que ‘als de sempre’.

    A mi el projecte d’estat independent que vol portar l’ANC és el mateix que el CCN. Un projecte basat en copiar el model fiscal i social andorrà (mínims impostos, estat social inexistent, ciutadania restringida…). ¿Això és esquerra? ¿això és el model d’Estat Català de Companys o Macià? Em sembla ridícul tot plegat.

    Per això l’ANC és una anècdota, una trobada folklòrica intrascendent. Fora dels sectors ‘indepes’ o ‘sobiranistes’ (per a qui la màxima preocupació és si l’estelada és així, així o així de gran) no importa gens.

    Felicitats per l’article!

    PD: Vaig escriure al meu blog sobre el tema, t’ho deixo per si li vols donar un cop d’ull.
    http://fonsesquerra.wordpress.com/2012/03/10/focs-artificials-sardanes-i-trabucaires/

  18. Jordi said

    Ha,ha,ha, que bó! Ara als sectors de l’EI espanyolitzats per l’extrema esquerra se’ls colen “emprenedors d’esquerres”, una variant pija de la socialdemocràcia.

    En el fons no és res més que això: socialdemocràcia pija, pseudorevolucionaris de fireta i de casa bona enlluernats per l’espanyolisme. Això es ve repetint cíclicament des de fa moltes dècades, per tant, res de nou.

    El poble català seguirà la seva lluita i continuarà plantant cara a l’imperialisme, amb defectes i mancances, però així és la història, cal avançar, com han fet tots els pobles dignes que han lluitat per la seva llibertat: Cuba, Venezuela, Vietnam….Allà també hi havia esquerranistes de l’imperi que van trair la causa independentista, però foren derrotats.

  19. Jaume said

    Un cop assolida la independència podeu dedicar tots els vostres esforços a implantar el socialisme al nou estat. O no deixareu que esculli la majoria?

    • qui no deixa triar és qui fot la bandera de la Unió Europea per tot arreu, o qui dóna per suposat que una Catalunya independent serà com l’actual però amb més diners. Ni tan sols parleu de llengua.

  20. Angelsss said

    Pel nostre futur: INDEPENDÈNCIA! Algun suggeriment a part de criticar a tort i a dret? A Sabadell, com a moltes altres poblacions, els actes de l’11 de setembre es fan al migdia i la manifestació a Barcelona a la tarda.

    • Al Camp es fan actes dies abans, el mateix dia al matí i al migdia, i finalment a la tarda manifestació a Reus. Tot i així, l’ANC ha carregat contra TOTS els actes, independentment que coincideixin o no amb la manifestació de Barcelona. D’això se’n diu atacar la gent que treballa per la independència des de viles i ciutats d’arreu del país, com si la diada fos tan sols barcelonina.

  21. Jordi said

    Un nou model de societat només es pot construir partint d’unes bases noves, on les desigultats no condicionin l’evolució de la societat. I això només es pot fer al marge del capitalisme i aquest capitalisme només es pot superar ( en un país com el nostre) superant la dependència de l’imperi. És un procés molt llarg i complex no exempt de conflictes ( civils) i que pot durar segles. Segur que el nou estat català no serà als seus inicis un estat sense desigultats però serà feina nostra enfrontar-nos a la burgesia dominant ( aquí, a Espanya, a Europa i al món) i bastir les bases d’aquesta nova societat. El llibre “Adéu capitalisme” explica coses interessants al respecte.

    Puc entendre els arguments d’un sector de l’EI que no vol la independència si no és amb socialisme, però no es pot entendre que es bloquegi un dret bàsic com és l’autodeterminació des de dins del propi independentisme! És inaudit, inexplicable. Hem d’assumir les nostres contradiccions i limitacions i lluitar pel socialisme en un país independent ( des de l’internacionalisme) serà la nostra obligació, però ara hem de pressionar per sortir de la presó de pobles que és l’Espanya monàrquica ( o republicana).

  22. Héctor said

    Ep molt bon article i bloc en general. Tot i que no acabo d’estar d’acord amb ser insubmís, l’ANC té moltes carences però crec que s’ha d’aprofitar l’embrenzida que té i la força, per treballar-hi des de dins i intentar-la dur cap al nostre sector. Si la deixem i la ignorem el perill es que l’acabin controlant tots aquets indepes neoliberals i perdem una oportunitat de sumar forces a l’Esquerra independentista.
    Salut!

  23. una said

    Bon article! Totalment d’acord amb tu, et recomano que et llegeixis aquest de l’Àlex Maymó, val la pena: http://alexmaymolopez.blogspot.com.es/

  24. ignasi aragonès said

    (si em permeteu)
    Dir-vos:
    - Que sí, que l’ANC va nèixer a Arenys de Munt.
    - Que no pretén, en cap cas, manifestar-se de dretes o d’esquerres ( hi ha de tot, gràcies a Déu, potser no a tot arreu, serà un cas especial, que també n’hi ha, com a tot arreu..)
    - Que barrejar esquerres (o dretes) amb independentisme (o unionisme) no serveix per alliiberar el nostre país.
    - Que jugar a dretes i/o esquerres és el que passa a tots els països normals (i Catalunya no ho és) per tant, anem a pams.
    - Que el 10% del PIB ens el foten als de dretes i als d’esquerres.
    - Que jo sóc de dretes i independentista.
    - Que respecto al President Mas com el meu President (encara que no el vaig votar, tot i sent de dretes)
    - Que el tipus de societat que volem, el decidirem els catalans, quan siguem catalans.
    - Que fins que no siguem catalans, se me`n refoten les esquerres i/o les dretes.
    - Que crec en el “Poble Català”, i sé que el Poble serà el que portarà la llibertat a aquest País.

    Per això, sí crec amb l’ANC.
    Per això, hem de, des del Poble, pressionar a tots els polítics (repeteixo TOTS)
    Per això hem de ser TOTS A BARCELONA l’11S (i jo no sóc de Barcelona)
    Per això hem d’estar tots junts.

    Penseu que no és el mateix ser 500.000 persones a la manifestació que ser 2.000.000 o 3 o…..

    Si us estimeu aquesta terra, si voleu que sigui lliure, només ho farem entre tots.

    Salutacions cordials

  25. [...] es representa a sí mateixa: L’ANC és, com la plataforma pel Dret a Decidir i altres abans que aquesta, una plataforma [...]

  26. fatxa desinformat esperant que l'iluminin said

    a la meva empresa hi ha un tiu que diu que es molt radical i la unica vaga que fara serà la que sigui indefinida i revolucionària, de moment ha fet l’esquirol en totes les convocatories que portem, siguin de l’empresa o generals, i quan els altres en fem ens diu que som uns fatxes desinformats i sense formacio

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: