Periodisme

+Vilaweb, la tendència inevitable, i alhora hipòcrita

Vilaweb, el diari digital de referència als Països Catalans, ha anunciat avui que vol que els lectors participin en el mitjà per garantir-ne la “independència editorial” (i més cometes que hi posaria, si no fos antiestètic). Tenen diverses figures en funció de quant estiguem disposats a pagar i dels serveis que estiguem disposats a contractar.

La idea és bona (no innovadora, com diu en Vicent Partal, però sí que és bona). Tan bona que m’agradaria fer-la servir, adaptada això sí, en un nou projecte de diari digital local que estem impulsant un grup de gent. Parlen d’implicació social, i doncs, a qui s’ha de deure un mitjà o un periodista si no a la societat? Felicitats per descobrir-ho.

Perdoneu que sigui tan torracollons, però ara toca la lectura crítica.

Vilaweb es fa la portaveu de la independència informativa, com ho fa El Punt o la majoria de mitjans de comunicació, però alhora diu que a partir d’ara treballaran perquè la majoria d’ingressos vinguin dels lectors. Enhorabona per la iniciativa, una iniciativa que fa temps que La Directa ja té guanyada, però el que ens estan dient -cosa que ja sabem tots-, és que ara per ara i des de pràcticament la seva creació més de la meitat dels diners que entren al compte corrent del diari vénen de la Generalitat de Catalunya. Ep! Això passa amb la majoria, i les que més La Vanguardia i El Periódico, però aquestes coses cal recordar-les.

Demanen col·laboració, fins i tot a l’hora de redactar els temes que tenen pensats cada dia. El que no diuen és què passa amb les edicions locals. Quina participació és aquesta que barra el pas a noves redaccions a cost zero arreu del territori? Doncs això és el que passa amb Tarragona, “massa important com per deixar-la a uns estudiants qualsevol”.

I els que no som de l’elit no podem formar-ne part. On és la figura del “no tinc ni un euro al banc, visc a casa els pares després de patir un desnonament però m’agrada Vilaweb i vull ajudar-vos”? On és la implicació social, aquí? Podem vindre a les vostres reunions sense haver pagat abans i registrar-nos com a adherits, col·laboradors, parçoners, protectors o associació/empresa adherida? Oi que no?

Per això dic: és inevitable que el periodisme va cap a la col·laboració, cap a la implicació ciutadana i cap a les cooperatives de periodistes en igualtat de condicions. El que fa ara Vilaweb -diuen, una innovació-, és la resposta a la competència de Nació Digital o d’altres mitjans online que no respecten la veterania de Vicent Partal i companyia i que faran tot allò possible per ensorrar-los. Ben triat, doncs, el camí. Per a mi Vilaweb és el millor que hi ha en rigorositat pel que fa als tradicionals (si hagués de triar, potser aniria més per La Directa, però no es poden comparar ara per ara en lectors). Tanmateix que siguin conscients que “amagant veritats” no es va enlloc, i que cal ser plenament coherent per fidelitzar aquells qui, cercant informació, sempre anem a parar al “nostre” diari de referència.

Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s