Periodisme

Sobre fonts, immediatesa i autoria

Diumenge vaig caure en el mateix parany que moltes persones quan un element molt eixerit va crackejar el web de La Vanguardia i hi va introduir la notícia falsa de la mort de l’Alberto Fernández Díaz, alcaldable del PP de Barcelona. En aquell moment, enmig de la manifestació de Reus, vaig comunicar-ho a les amistats que m’anava trobant i, uns quants tuits més tard, m’assabentava de la magnitud de la tragèdia. Un periodista com jo, que critica els mitjans de comunicació tradicionals perquè no contrasten les seves informacions i que només fan servir una única font, difonc notícies falses seguint els mateixos errors! Suposo que a tothom li deu haver passat algun cop.

Jo és que arribo tard, sabeu? Fa poc que he entrat dins d’aquesta secta dels que tenen mòbil amb internet i que quan s’avorreixen es posen a mirar què diuen a can Twitter. Fa molt de temps que diversos periodistes havien alertat que la immediatesa no era necessàriament bona consellera i que podia jugar males passades, però no te n’adones fins que realment no tens el mitjà més immediat, que no és pas la pantalla de l’ordinador, que te la mires amb més calma, sinó el mòbil, que per estalviar megues no investigues gaire allò que t’estan piulant i que tu, en aquell moment, consideres una font plenament fiable.

Una font plenament fiable la mateixa que un servidor, quan va piular que a la manifestació de Reus hi havia “al voltant de 2.000 persones”. Si bé no és el primer cop que per pur interès polític difonc dades no gaire ajustades a la realitat, inflades diríem, sí que em va sorprendre un cop vaig arribar a casa que diversos webs havien donat la meva font com a vàlida i irrefutable. No estic dient pas que jo no sigui de fiar! Però és clar, totes les persones tenen distintes dimensions, i jo en tinc dues de destacades, el jo periodista i el jo polític.

Mentre durava la manifestació a banda d’esbombar informacions interessades també penjava imatges a temps real. Una d’elles, la que podeu veure aquí, amb qualitat més que desitjable com podeu apreciar, va circular primer a delCamp.cat (on em van citar) i després diversos webs de moviments socials la van copiar (sense citar). Que consti que estic totalment en contra del copyright, no demano ni diners ni homenatges. Però quan hom es dedica a una feina, vol reconeixement, sobretot quan s’està començant i es necessita que la gent es conegui per tal d’avançar professionalment. Si tant d’acord estem amb el model Creative Commons, respectem-lo, així de senzill, no costa res citar la font de qui ha fet una fotografia o qui ha escrit un text que no ha estat enviat en nota de premsa sinó que te l’has trobat en algun lloc. S’agraeix. També he de dir, però, que el fet que amb uns segons del meu temps hagi pogut ajudar a la difusió d’una reivindicació, això ja m’omple d’orgull.

El món 2.0 és una font de nous problemes. Creiem que tot el que hi ha a Internet és de tots i és cert. Però darrere hi ha persones treballant perquè pugui existir aquesta informació i sense elles no hi seria. Tan senzill com això.

Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s