Dissabte al voltant de deu mil persones ‘desfilaven’ en senyal de protesta pels carrers de Tarragona. No a les retallades, la crisi és una estafa, etc. Bé, el que fa temps que diem i que no ens fan cas, i que caldrà seguir dient perquè com deia Eduardo Galeano “per a què serveix la utopia? doncs per a caminar”. Amb això no vull dir que aturar el tancament de Centres d’Atenció Primària o de plantes d’hospitals senceres sigui una utopia, però hem de tindre clar que no només ens hem de mobilitzar per un objectiu concret, sinó per fer avançar la societat cap al model que a cadascú més li convingui, des del sofà no fem avançar res.
Al que anàvem, si deu mil persones passejaven per Tarragona mentre cridaven alguns dels lemes, com és que ni tan sols ha aguantat un dia, la notícia, als mitjans? I, els partits, per què no en parlen? No interessa? Perquè que en una ciutat com la nostra us asseguro que és molt noticiable que es mobilitzi tanta gent!
Comentant la jugada fa un temps amb un pseudoperiodista (no és que vagi donant carnets de periodista, però la praxi diguéssim que defineix l’individu i no goso considerar-lo com a tal), em deia que Catalunya havia volgut les retallades, si no no s’entendria que CiU fos el partit més votat tant a les autonòmiques com a les municipals. Jo li deia que a Tarragona no, i si fem cas de les dades més persones s’han mogut contra les retallades que no pas gent va votar CiU a les passades municipals (set mil).
Però això tan se val, quan algú esgrimeix els resultats d’unes eleccions per justificar qualsevol decisió presa per un govern és que no coneix ni una mica el sistema electoral que tenim, parlant en plata, no en té ni idea de política. Per poder fer-ho cal tindre en compte diversos factors:
– aquesta decisió ha d’haver estat anunciada amb reiteració abans i durant la campanya electoral, formant part del programa.
– aquesta decisió ha d’estar sotmesa a un referèndum que l’avali.
– aquesta decisió ha de comptar amb total transparència sobre tot allò que l’envolta, cal aportar dades exactes.
– el sistema electoral ha de ser just i proporcional a les idees de la població.
– totes les opcions polítiques han d’ésser conegudes de la mateixa manera per la població, així com les seves propostes.
S’han donat aquestes circumstàncies, potser? Que aixequi la mà qui no ha sentit a parlar mai de cap ‘jaia’ que va a votar el dia de les eleccions perquè CiU o qualsevol altre partit tradicional els paga el viatge al col·legi electoral i la festa post-resultats. I qui diu jaies, diu joves sense criteri que per deu euros són engatussats amb total impunitat.
Tot plegat ens porta al dilema de la representativitat. Per què un alcalde es posiciona públicament a favor d’unes idees i no d’unes altres? Realment ho fa en funció del suport popular? O ho fa segons conveniència seva? Sí, és el cas de l’Ajuntament de Tarragona, que va sortir en massa (inclosa ERC, cal dir-ho) donant suport al moviment ‘Mou-te per Tarragona’ que, compte, va aconseguir reunir, diuen, cinc mil persones a les escales de la catedral i carrers dels voltants. No em crec que fossin tantes per una simple qüestió d’espai, però és cert que aquesta associació amb ànim de lucre (polític) va aconseguir l’adhesió d’unes sis mil persones (vull dir, incloses les que comprant una samarreta per dos euros automàticament els en feien). Aquest moviment, com dic, va merèixer veure tota la comitiva proclamant el seu ‘tarragonisme’, que en realitat era (i és) blaverisme amb espineta i caragolins, amb una ‘mica’ d’interès empresarial (noti’s la ironia).
Ni Tarragona Decideix (que avui fa tot just un any), ni el moviment contra les retallades i el capitalisme salvatge mereixen l’adhesió d’un Ajuntament que es veu cada cop més allunyat de la ciutadania. Ara, per dissimular, us els trobareu celebrant, amb poques desenes de persones més, algunes d’elles membres dels partits PPSOECiU, la deisgnació de la seu dels Jocs del Mediterrani 2017, uns jocs que, si féssim un referèndum amb bona informació, puc estar ben segur que el perdrien.
Són així, els fa por la democràcia, la real, no la cacicada que tenim avui dia.
Periodista amb ploma 