Moviments socials, Periodisme

Les xarxes (socials) i els moviments (socials)

Hi ha un debat molt necessari i alhora molt simple, trobo, que és el de les xarxes socials com a eina de difusió, propaganda, expansió i fins i tot decisió. Les xarxes socials no només són Facebook i, en segon terme, Twitter, sinó que van més enllà, dins de les múltiples funcionalitats (indicar el lloc on ets, penjar fotos, etc.) i també fora d’aquesta voràgine empresarial que impedeix que els usuaris sàpiguen que se’n fa de les seves dades. M’estic referint òbviament a les xarxes socials lliures, aquelles que duen per nom “Diaspora”, “n-1”, i tantes d’altres.

Em remunto als anys 30 a Catalunya. Època en què els moviments socials gaudien encara d’una quota important en l’imaginari col·lectiu i la propaganda era força bona (per l’època, és clar). Imagino què haurien fet si tinguessin tele, Internet, xarxes socials, mòbil… Tot plegat al marge que, segurament, si ho haguessin tingut, no seria la mateixa societat de la que estem parlant. Per començar, Solidaridad Obrera tindria perfil actiu a Twitter i una pàgina d’admiradors molt canyera a Facebook. Els exemplars els penjarien a issuu cada setmana i no tan sols anunciarien els continguts dies abans, sinó que mentre els estiguessin elaborant n’informarien al moment. Hi hauria vídeos de tot, tant d’entrevistes interessantíssimes que avui són impossibles de trobar entre els nostres canals públics i privats, sinó també d’expansió de col·lectius diversos, o fins i tot enregistrarien les seves assemblees. Vimeo, blip i YouTube serien els nostres reialmes. Pel que fa als sindicats, cada secció local, què dic, cada secció sindical en un lloc de treball tindria el seu propi perfil i el seu propi weblog. De cada acte, Tumblr bulliria amb imatges des de totes les perspectives i faria setmanes que estaria penjat l’esdeveniment al Facebook amb més de 50.000 persones convidades. De cada míting, Ustream tindria 10 canals en directe. De cada reunió, apareixerien piulades a Twitter per cada comentari que calgués difondre. I, un cop perduda la guerra, no podríem fer servir Foursquare, o potser sí, per indicar el punt exacte de la geografia catalana en què s’amagava el nostre grup de maquis. Dic potser sí perquè potser l’haguéssim guanyat, o potser no s’hauria produït, perquè per una piulada inconscient podríem detindre els feixistes abans que sortissin de les Canàries. O, també, perquè la gent no s’hauria deixat enganyar tan fàcilment en la banda franquista i es podria haver organitzat la revolta al seu bàndol. Qui sap, són totes les especulacions que em vénen al cap.

Tinc molt en compte que les xarxes socials dominants ara per ara són en mans alienes, que si volen poden fer circular les nostres dades tan aviat com els ho demanin els de dalt, i també ens poden tallar l’aixeta d’Internet amb qualsevol excusa de l’estat de les antenes. Però, mentrestant, mentre ens deixin fer-les servir, les haurem de fer servir, no? De la mateixa manera que fem servir la impremta i tard o d’hora ens tallaran l’aixeta del paper.

Els moviments socials barregen mandra i contradiccions ideològiques inexistents a l’hora de no ser presents a la xarxa. I quan dic moviments socials parlo també de persones, d’aquell, considero, estúpid sentiment de control que ens fa deixar els mòbils apagats i apartats de l’assemblea per si de cas ens estiguessin escoltant. I si ens estan escoltant, què? Potser s’il·luminen i simpatitzen amb naltros! Ens hem de treure la son de les orelles i, els que puguem, provar de monopolitzar l’Opinió Pública de la xarxa, que és gratuïta i que més ho hauria de ser amb wifi als nostres espais.

La resta de la gent que no s’ha mogut en sa vida necessita conèixer les persones concretes que formen part d’un moviment social, i també necessita accés a informacions no contaminades per interessos empresarials. És senzill, oi?

Podem trobar-li moltes funcionalitats a aquestes eines, moltes més de les que tenen actualment. Una d’elles, mobilitzar en poc temps una gran quantitat de persones. Ho vam comprovar dilluns amb la mort de Fraga. I això que es va fer amb una sabata i una espardenya, sense TT ni gaire implicació a l’hora de difondre la convocatòria o, fins i tot, d’assistir-hi.

Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s