Del 8 al 28

Demà és 8 de març, dia de la dona treballadora. Demà, com cada any, anirem a donar suport a totes les dones treballadores que lluiten per l’alliberament de classe i de gènere. Demà, per variar, no em sentiré identificat amb la manifestació, ni tampoc durant aquests dies que es veu que hi ha tants actes pel 8 de març. Molt content, això sí, que cada cop més dones surtin de l’armari -literal- i militin en col·lectius i treguin les teranyines pseudo-masclistes de molts companys. Però, com dic, gens identificat, perquè és això, el dia de la dona treballadora, i per desgràcia a banda de no ser dona biològicament tampoc estic d’acord ja d’entrada amb els gèneres, per molt progre que pugui sonar. El dia de la dona treballadora en segons quins contextos comet l’error, entenc jo, d’apartar qui s’hi vulgui acostar amb un penis entre les cames. Sé que no dic res de nou: l’eterna crítica al feminisme clàssic. Tot i amb matisos. Com a membre d’un col·lectiu social determinat que pateix una opressió determinada i gens extrapolable, comprenc la necessitat -i la comparteixo- d’organitzar-se segons grups d’afinitat. No voldria entrar en el debat, senzillament crec que una cosa és una cosa i una altra cosa és una altra cosa: tindre un espai de trobada no vol dir fer norma d’aquest exclusivisme.

Aquests dies centenars de col·lectius als Països Catalans organitzaran el seu passi de pel·li, la seva xerrada o la seva manifestació per tal de commemorar aquest dia, el 8 de març. Hi ha molts “dies de…”, però sembla particularment curiós que només es doni aquest suport en el cas de les dones, com si fos una obligació gens sentida. Del 8 al 28 i tiro perquè em toca. M’agradarà veure -mentida, no m’agradarà gens- com el 28 passa desapercebut fins i tot a Barcelona. El 28 de juny, dia internacional per l’alliberament sexual, és poc conegut fins i tot dins de l’ambient. És més conegut el dia de l’Orgull gai, que segons sembla se celebra el mateix dia però amb altres formes d’expressió més… diguem-ne… consumistes o, amb la parauleta, capitalistes. Perquè la cosa va així, dues diades, una la reivindicativa, l’altra la consumista i estereotipadora, i totes dues el mateix dia, o si més no la mateixa setmana.

Demà, 8 de març; d’aquí a tres mesos i mig, 28 de juny. Diferència? Cap ni una… oi? Bé, almenys cap de les dues serà sentida, ja tenim alguna cosa en comú, i cap de les dues reivindica cap lluita diària, perquè en la majoria dels casos no hi és. En to irònic, podríem proposar que a partir d’ara la lluita per l’alliberament sexual no inclogués les qui es consideren heterosexuals. Total, tindríem el mateix èxit i algun imbècil amb un blog faria algun article a prop del 28 de juny dient que “no m’hi sento identificat”.

Ens veiem a la manifestació.