És la violència femenina cap als homes violència de gènere?

És una pregunta que m’he vist obligat a fer. En una exposició es feia esment de la gravetat del fet que se silenciï la violència de dones cap a homes que té sovint les mateixes causes que les que es produeix en sentit invers. Afegint-hi, a més, el silenci social i administratiu a què es veuen sotmesos els homes que es veuen en aquesta situació, i la discriminació per motiu de manca de virilitat un cop fan públiques les agressions per part d’una persona pertanyent, en un principi, al sexe dèbil.

Aquí hi entren diversos factors: la presó que suposa una parella cent per cent monògama durant tota la vida, els mecanismes que s’estableixen per assegurar-ho i que imposen una vida determinada a l’altra persona, les conseqüències nefastes de deixar aquest model de relació, els rols de gènere que afecten tant a dones com a homes en la seva construcció social… però segueixo sense veure la motivació de gènere en l’agressió per enlloc.

És cert que sovint encaixonem en violència sexista/de gènere/masclista allò que exclusivament té a veure amb el manteniment de relacions monògames. És a dir: dues persones que l’una a l’altra que no poden ni volen viure sense l’altra ni un instant, que no poden tindre cap vida amb amics ni familiars sense que l’altra ho sàpiga, que no poden fer sexe amb altres persones, que escenifiquen en vida allò de “t’estimo tant que et mato” perquè la relació esdevé malaltia. Hi ha molts maltractadors homes que en agredir la seva parella femenina no estan cometent violència de gènere perquè el motiu no és que es consideri superior per raó del gènere i per això cregui que mana sobre la seva xicota. No. En tot cas, lligarà amb la seva relació malaltissa, que seria la mateixa si fos una parella gai.

Partint d’aquesta base, doncs, tenim la violència masclista que sí que és masclista i en què el mòbil és el gènere i els seus rols. També, la violència que en diem masclista en què el mòbil no és el gènere sinó el tipus de relació monogàmica. Però per què en diem masclista? Primer de tot, perquè en el si d’una parella hi passen multitud de coses no conegudes per l’exterior. Tot i conegudes, faltant a la veritat, tindria sentit encabir-les dins la violència masclista d’una banda ja que és evident que els rols de gènere segueixen provocant violències. Efecte propagandístic, encara que tots sabem que el motiu és un altre. Per això s’hauria de començar a parlar, afegit a la masclista, a la violència monògama, o el terme científic o polític que s’inventi per a l’ocasió. Per molt que deixessin d’haver-hi rols de gènere, si no es treballa, les relacions opressores seguirien existint, ja que no té res a veure amb el gènere de les persones. I, dins d’aquest nou grup, sí que tindria sentit encabre-hi la violència que les dones puguin exercir sobre els homes en el si d’una parella. Que no dic que pugui haver-hi una dona determinada que ataqui el seu xicot pel sol fet que el consideri una amenaça donada la virilitat que li és atribuïda. Però són efectes puntuals, estranys, que no poden constituir cap fenòmen que permeti dir “sí, això és violència de gènere”. Jo puc atacar un gat pel simple fet que és un gat i a mi els gats no m’agraden. Però això no vol dir que puguem classificar-ho com a violència d’espècie. Malgrat que, en aquest cas, potser en podríem començar a parlar si seguim tesis animalistes.

Ah, i tot plegat ve de l’eufemisme violència de gènere, inventat per apaivagar l’adjectiu sexista o masclista però que, malgrat ser-hi, no inclou en cap cas la violència de les dones en vers els homes.