Si hi ha una sortida professional per a totes aquelles llicenciades o a punt de ser-ho per carreres que aparentment compten amb una saturació total del mercat laboral, aquesta sortida és l'”especialització”. Diuen les enteses que cal crear valor perquè et contractin. En el camp del periodisme podríem dir que en alguns casos és així. Des del periodisme casteller als community managers, ens hem hagut d’adaptar a tot de perfils professionals que fins ara eren un annex més de la feina de redactora o de gabinet de comunicació a què estàvem acostumades.
Em crida especialment l’atenció que des de fa un parell d’anys els mitjans, a més a més, es troben perduts en aquest mar de protestes, retallades, rescats i accions diverses. Com sempre han fet, una experta en comunicació política ens explica que tal partit té moltes ganes de pactar amb tal altre, i que tal persona es postula per ser líder de no sé qui. Però l’agenda mediàtica, per sort, no la marquem les periodistes, sinó les novetats. I avui la novetat té nom: ‘escrache’. Sí, fa temps que corre, però la majoria de mitjans i de tertulianes se n’han adonat ara.
De la mateixa manera que amb l'”Aturem el Parlament” del 15 de juny de 2011, les vagues, les manifestacions, les okupacions, les mobilitzacions de tot tipus… als mitjans de comunicació de masses els falta la perspectiva indagadora i analítica d’alguna persona que pugui explicar, des de dins i de manera honesta, què es cou al carrer i a les assemblees. El cert és que no trobem aquesta perspectiva en cap mitjà més o menys gran. Es troben els ‘escraches’ i tan sols són capaços de donar la versió de la policia, d’Interior o dels partits afectats. Com a molt, agafen la portaveu de la plataforma corresponent i falsegen totalment l’òptica amb paraules errònies que duen a la confusió. Com si parléssim del President i de les seves negociacions amb no sé qui sense cap mena d’anàlisi de per què diu això o allò.
Som en un moment de creixement dels moviments socials. Creixement i transformació. Un moment clau que pot dur en propers anys a accions molt més contundents que no pas els ‘escraches’. I com que ningú haurà explicat què s’hi cou i la raó d’un ‘escrache’ difícilment més endavant podran entendre la següent fase.
Analistes de moviments socials als mitjans de comunicació. Aquest és el repte dels temps que vénen si els mitjans volen ser democràtics i transmetre totes les perspectives rellevants d’un conflicte.
Periodista amb ploma 