General

ERC i els Països Catalans

ppccTres anys i quatre mesos. Fa tres anys i quatre mesos vaig corroborar en la pràctica que ERC no creia en els Països Catalans. Avui ha sortit aquesta notícia que confirma el que moltes ja sabíem. Tinc un petit assaig no editat ni públic que en parla, però el cas és que el març de 2010, durant el procés previ decisori de Tarragona Decideix, és a dir, de la consulta sobre la independència, es va celebrar una assemblea general que decidiria, entre d’altres qüestions cabdals, la pregunta que constaria a la butlleta. Allò era un procés assembleari i local, sense dirigismes, no pretenia ser-ho. Evidentment, va aparèixer tothom, fins i tot gent que no va treure mai el cap ni abans ni després, essencialment d’ERC i de CiU. La gent de la CUP es va quedar sola defensant el concepte Països Catalans i prou (sense esmentar UE o, si calia, canviant-ho per l'”Europa dels pobles”). Els arguments: la gent no ho entén, la consulta l’estem fent a Catalunya, i una llarga llista de tòpics.

Projecte polític. Ho deia Antoni Rovira i Virgili, abanderat d’ERC, quan parlava del concepte de nació. Països Catalans precisament com a territoris diversos amb una llengua i una cultura en gran part comunes. De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó. No de Catalunya Nord a Alacant i d’Aragó a les Illes Balears. No acceptem, o no hauríem d’acceptar, l’esquarterament del nostre poble en les fronteres imposades al segle XIX. Quan una vinarossenca i una canareva es troben, es relacionen, no parlen com si fossin de pobles i nacions diferents. I, al revés, una formenterera i una mallorquina no parlen com si fossin d’una nació anomenada “Illes”. A cada illa, cada comunitat, i el projecte polític que les pretén unir va més enllà de la mar, ja sigui Espanya o els Països Catalans.

Països Catalans com a projecte, a llarg termini, sobirà i qüestionador de les províncies de Javier de Burgos, o de les comunitats autònomes sense possibilitat d’enllaçar-se. No en base a un passat, sinó a un futur, de respecte mutu entre viles i ciutats, entre comarques i vegueries, entre territoris diferenciats pel procés legítim patit i viscut en aquesta història recent. ERC sembla haver-ho oblidat. Tan sols els queda la careta, el “Volem TV3”, les cançons dels grups valencians i mallorquins, i la falsa aparença en un temps en què comencen a deixar clar que, per ser primera força, cal desintegrar l’ADN polític que els va veure néixer i els va fer evolucionar: nació, llengua i justícia social. Una llàstima, per ells, i pel projecte polític que, algunes, seguirem defensant.

Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s