Moltes persones ens vam aixecar ahir preguntant-nos per què, de sobte, un canal blasfemat per valencians i foranis, Canal 9, ara era defensat per tothom. Els mitjans dedicaven portades, magazíns i tertúlies a la notícia del tancament, i algunes concentracions davant les seus de la Generalitat valenciana feien sortir al carrer moltes veus en contra de la decisió. Els arguments: és necessària una televisió i una ràdio pública i en valencià. Fins aquí d’acord.
No tan sols periodistes i ciberopinadors destacaven que, fins al moment, el Canal havia viscut anys foscos de manipulació per part de la direcció. També tertulians de banda i banda del riu Sénia expressaven, mitjançant el dial públic, aquesta mateixa opinió que havia provocat més d’una campanya per part dels moviments socials i polítics del País de l’Olivera. Els de Sant Joan Despí, al meu parer, tenien la barra de dir que Canal 9 manipulava, que estava sota control polític i que tot plegat formava part de l’estratègia premeditada d’un Partit Popular que volia acabar amb tot allò públic.
I a banda de la pregunta clàssica: quin serà el següent mitjà públic desmantellat? Telemadrid, Canal Sur, TV3… TAC12? (no seria estrany, tenint en compte que l’Ajuntament de Tarragona es troba intervingut) A banda d’aquesta pregunta que es fa tot bon periodista, jo me’n faig una altra: Canal 9 – i Telemadrid – és l’únic canal que manipula i que es troba sota control polític? Per molt que sigui un altre color, canviant el blau del PP pel blau i taronja de CiU, amb tots els seus grisos i matisos, podem dir que el CAC és un òrgan independent? Que la CCMA actua amb plena llibertat i professionalitat atenent tan sols a criteris periodístics? Que MAI s’ha fet propaganda d’una determinada idea per sobre d’altres, en cap espai de la Televisió pública de Catalunya? Que mai s’ha esbiaixat una notícia per condicionar l’opinió de l’espectador? Que mai, en definitiva, totes les veus implicades no hi han sortit representades? Si fem un cop d’ull a estudis elaborats sobre la pluralitat de les persones que intervenen en espais de tertúlia o a anàlisis sobre la diversitat de temes – i des de quin punt de vista – aborden els telenotícies… potser aquí ningú no està lliure de culpa. Una recepta adequada a tots els mitjans, públics i privats.
Les companyes periodistes de Canal 9 ara es lamenten de no haver pres les rendes del seu lloc de treball abans del drama final. Que, potser, si s’haguessin mogut abans, haurien pogut salvar no tan sols el seu lloc de treball sinó la dignitat periodística valenciana. Bé, doncs, qui sap si després de tants exemples algun dia les redaccions de públics i privats desobeiran, alliçonades i amb una clara visió de futur. O si, per contra, cal apartar i esborrar totes aquestes velles dinàmiques perquè a partir de la nova etapa autogestionem l’Opinió Pública que generem sense inèrcies ni directrius.
Periodista amb ploma 