Algunes reflexions… no tenen per què ser certes ni adequades.
Fa uns dies la versió digital del mitjà de la Xarxa Sanitària Santa Tecla, el Tarragona Diari / Notícies TGN, publicava un article sobre una cafeteria del Polígon Riu Clar de Tarragona que, per trampejar la crisi, havia decidit contractar cambreres boniques i vestir-les amb roba interior que podríem considerar eròtica. Algunes d’elles reconeixien al vídeo que no havien treballat mai de cambreres, cosa tampoc gaire destacable perquè l’ofici de cambrera no requereix, en principi, d’una formació extraordinària, i menys en una cafeteria de polígon.
El mateix mitjà, no sé si provant de guanyar-se el bar en qüestió, després de veure el revolt que ha causat aquest fet, ha sortit en la seva defensa, justificant aquesta “nova” manera de fer negoci. Els arguments, del mitjà i de bona part de la gent, són també vells i suats, com ara que les models o les gogós de discoteca també estan venent la seva imatge, molt sovint en nus sencers. I que, en tot cas, ningú no les obliga a fer-ho, i que se les veu molt satisfetes.
Evidentment, ni és cap novetat que les dones ensenyin cuixa, ni seria cap novetat que els nois ensenyessin tauleta, per tal de “vendre” un producte. Segons el mitjà, això “no és prostitució”, però no neguen que estiguin venent un producte mitjançant el seu cos i no pas de manera artística, com faria una model, sinó servint cafès.
Aquí la preocupació, però, no ve de les dones que ensenyen cuixa. La preocupació ve de l’empresària i dels clients que no ensenyen res de res. Una empresària que es lucra gràcies al patriarcat (pressió estètica i aparent superioritat moral dels homes que les van a veure) i al capitalisme (algú els ha preguntat si agafarien una altra feina si els l’oferissin?). Només que et soni la paraula plusvàlua sabràs que aquesta empresària, que anava tan malament de diners com per contractar 5 cambreres de cop, és una explotadora en tota regla, perquè no només s’està lucrant del treball aliè sinó que a banda posa com a condició rebaixar-se socialment (socialment, vull que quedi clar) a qui vulgui treballar-hi i a tindre un cos amb uns estàndards de bellesa determinats. Ella, evidentment, no surt despullada en cap moment.
Algun d’aquests trets (pressió estètica, plusvàlua…) són comuns en la majoria de botigues de roba, discoteques, etc. I això sembla que el feminisme ho ha acabat acceptant, malgrat que als meus ulls sigui igualment preocupant. Ara bé, la cafeteria del polígon és el següent pas cap al retrocés en un sistema que es vol igualitari però sobretot alliberador. Si això s’estén, que és el més probable, les noies que acabades de sortir dels seus respectius centres d’estudis vulguin aconseguir feina estaran obligades no només a lluir un bon tipet, sinó a ensenyar-lo literalment. Ja no seria pressió estètica, seria esclavisme estètic. No sé si us heu adonat que no hi ha noies grasses ni amb pits petits. Per tant, no es tracta d’una queixa puntual, sinó de defensar els drets de les dones.
Pel que fa als clients, homes heterosexuals, més que rebutjar el seu comportament infantil i masclista (sí, creure’s amb la legitimitat de voler ser servit per una dona despullada és masclisme), que també, hauríem de plantejar-nos què els hi porta. Quedi clar que no vull justificar-los, ni molt menys. Són en la seva majoria homes casats, o solters, a partir de la quarantena llarga. Que no llegiran aquest blog ni tampoc cap comunicat de cap col·lectiu feminista. Que tenen evidents deficiències d’intel·ligència emocional (com tothom) i sexuals. Són literalment conseqüències d’un sistema que no entén la sexualitat de les persones de més de 35 anys, que no entén les relacions obertes, que no entén la intergeneracionalitat, que es basa en la repressió dels instints sexuals més primaris. En resum, que busquen allò que no tenen ni podran tindre mai, si més no en aquest sistema. I això ens hauria de fer pensar. Tot i que calgui calar-li foc al bar en qüestió, no ens hauria d’estranyar que econòmicament aquest tipus de negocis funcioni, mentre existeixi el matrimoni i mentre l’adulteri es digui adulteri. Mentre que des de petita t’estiguin dient que t’has de relacionar amb nois de la teva edat, i als homes des de petits se’ns vengui la imatge virginal de la dona jove com a ideal de bellesa… mentre això passi, i no hi hagi manera de trencar-ho, l’única solució per evitar l’esclavisme estètic de les joves és que les joves hi calin foc. O això o acceptar que es tracta de prostitució encoberta i, en aquest cas, d’explotació (l’empresària seria la madamme).
Consti també que no estic en contra de la prostitució. La prostitució és un concepte que per si sol no és ni bo ni és dolent, el que és dolent és explotar les persones que l’exerceixen, l’estigma que pateixen i, d’arrel, la misèria que porta a la majoria d’elles a exercir-la.
D’altra banda, no tolero comparacions entre homes i dones, en aquest cas, tot i que em sembli igualment reprovable. Que siguin dones que siguin contractades d’aquesta manera no és casual: les dones encara avui es veuen relegades als llocs de treball més de cura i de servei, d’atenció al públic, però en cap cas de responsabilitat. Així ho demostren tots els estudis. En canvi, quan l’home és el que accedeix a aquest tipus de feina, malgrat que possiblement hi hagi accedit perquè no té cap altre remei, sempre, i dic sempre, tindrà més oportunitats de trobar millors feines. En el cas de les dones sempre afectarà negativament al conjunt de la societat que cada cop més dones es vegin obligades a rebaixar-se socialment per aconseguir un sou.
Periodista amb ploma 