Visca (les festes de) Santa Tecla! Per una societat laica de debò

De mitjans d’agost a finals de setembre Tarragona celebra sembla que sense aturador les seves festes majors. Que si Sant Roc, que si Sant Magí, que si Onze de setembre, que si Santa Tecla… Això, a banda de les festes dels barris durant l’estiu, òbviament també honorant sants i santes (el Serrallo Sant Pere pescador, la Mare de Déu del Carme…).

És clar, és evident que les festes populars neixen per ofrenar una santa, una mare de Déu o la mare que els va parir a tots plegats, o això ens han fet creure (n’hi ha que, en lloc de santes, ofrenen collites). El cas és que les festes a Tarragona (excepte les clàssiques de barri que al centre de la ciutat només tindríem les de Maria Cristina i les de l’avinguda Andorra) fins fa no res eren els tradicionals actes religiosos, castells, seguici i poca cosa més. Ni la Baixada de l’Àliga, ni l’Empalmada, ni la Remullada, ni les Barraques, ni la iMAGInada, ni els mateixos castells tenen cap mena de significat religiós ni es fa per honorar cap mena de personatge diví. De fet, qualsevol persona que participa del seguici popular amb el bestiar o qualsevol colla de cultura popular podrà explicar-ne més d’una de la relació entre l’Església, l’Ajuntament i la imposició de certes actituds mitjançant el xantatge.

Però, més enllà, podríem ja començar a posar en dubte el caire catòlic d’unes festes en què l’únic religiós n’és el nom i el mite que envolta la data del 23 de setembre (que, si preguntéssim bé, crec que no el coneixeria ni un 10% de la població tarragonina no ja que viu a la nostra ciutat sinó que a sobre participa de qualsevol manera en els actes programats). En una societat amb moltes creences i que cada cop es demana que sigui més laica i que es deixi de finançar amb diners públics la paranoia de quatre il·luminats fa uns quants segles (ja sigui a la Xina, a la península aràbiga, a Israel o a Roma), potser seria hora de deixar de parlar de Santestecles, Santesrosalies, Santsperes i Santespasqües. Són les festes de Santa Tecla, però no per això hem de dir “Visca Santa Tecla”. Va viure en algun moment? I què va fer? Dient Visca Santa Tecla no estem reafirmant el caràcter catòlic d’unes festes que de catòliques actualment no en tenen res?

Se’m planteja aquest dubte, si voleu hipòcrita (al cap i a la fi som una societat amb fonaments cristians, si tinguéssim uns altres fonaments seríem d’una altra manera, cosa que no vol dir que no ens en puguem desmarcar i construir un model alternatiu). Són festes i jo sóc el primer a sortir al carrer, veure passar el seguici, sentir els renecs de Dames i Vells, anar de concerts i caminar amb un got de l’alcohol que sigui a la mà. Alguns podrien dir: si no vols celebrar Santa Tecla, no hi participis! Però no tinc cap problema en celebrar les festes de Santa Tecla (que jo les anomenaria festes majors i au) sinó que el tinc amb el protagonisme desmesurat que té la religió aquests dies, amb un Ajuntament totalment còmplice i subjugat a la voluntat de l’Arquebisbe i de la seva tropa. I també el tinc amb aquesta alternativitat que no gosa qüestionar aquest model de festes per no molestar ningú, que des d’aquelles festes alternatives prèvies a les Barraques actuals en què el cartell era el braç de la santa amb el dit cor (el del mig) aixecat, des de llavors no he sentit dir res sobre la laïcitat d’unes festes que cal reclamar laiques i populars.

Imatge: els diables retent homenatge al darrer arquebisbe de Tarragona com es mereix.

“Ocupem” o fem servir els espais públics?

Hi ha un debat força interessant i alhora hipòcrita que domina l’Opinió Pública (per desgràcia, la Tirania de l’Opinió Pública no està subjecte al ciutadà sinó al mitjà i, com deia en una entrada anterior, els ciutadans no disposem de mitjans per expressar-nos al mateix nivell que les classes dirigents -davant d’això, em nego a diferenciar Opinió Pública d’Opinió Mediàtica, ja que l’OP surt dels mitjans i d’enlloc més). Aquest debat discuteix la manera com els acampats han “ocupat” les places del país, des de la plaça del Pati de Valls fins a la plaça de l’Ajuntament de València -rebatejada com la plaça del 15 de maig. Ho fan de manera indefinida, sense demanar permís, sovint amb problemes amb els comerciants del voltant (és lògic, on ara hi ha tendes de campanya abans hi havia terrasses de bar) i, diuen, amb poca salubritat. No m’he passejat per totes les places del país, però aquest darrer punt el descarto perquè cau per la seva pròpia naturalesa: des de quan les ciutats són netes? des de quan un esdeveniment qualsevol (concert, xerrada, exposició, etc.) no provoca deixalles al seu voltant? I per a què són els serveis municipals de neteja? Per a netejar les terrasses dels bars? Per tant, centrem-nos en l'”ocupació” de la via pública i no ens distraiem en bajanades.