Periodisme

Insultant periodistes des de la rereguarda

No sóc amant de criminalitzar col·lectius sencers, ni de titllar ningú de “fill de puta” (insult totalment patriarcal, tot sigui dit) pel que pensa o pel que diu (i per tant pensa). Avui, però, davant de l’èxit de la convocatòria de la Plataforma ciutadana pels serveis públics i els ‘indignats’ de les acampades del Camp de Tarragona (al voltant de deu mil persones, i deu mil de debò, no aquelles “vuit mil” que publicava algun digital afí al govern i que pretenia fer servir les protestes per guanyar les eleccions), avui, enmig de la Rambla Nova de Tarragona, desenfadadament, perdoneu però m’ha sortit de l’ànima, he insultat un periodista. Un company del gremi, una persona que, malgrat estigui on estigui, algun cop haurem compartit maldecaps propis de la professió.

Continua llegint

Estàndard
Moviments socials, Periodisme

A què coi esperem?

Avui dia 15 de juny no és només el primer mes d’aniversari del moviment 15M sinó el dia en què s’ha perdut la paciència. I això pot ser bo o pot ser dolent. És bo perquè ja n’estem farts de fer assemblees i cal passar una mica a l’acció, deixant ben clares les coses, sense violència però sense dur flors a les mans. I és dolent perquè els moviments no es construeixen en quatre dies (ni en trenta), per tant podríem dir que s’ha estat una mica ingenu, tot i la gravetat del que succeeix aquesta setmana i la vinent amb l’aprovació dels pressupostos de les retallades sanitàries i educatives.

Continua llegint

Estàndard
General, Moviments socials, Periodisme

“Ocupem” o fem servir els espais públics?

Hi ha un debat força interessant i alhora hipòcrita que domina l’Opinió Pública (per desgràcia, la Tirania de l’Opinió Pública no està subjecte al ciutadà sinó al mitjà i, com deia en una entrada anterior, els ciutadans no disposem de mitjans per expressar-nos al mateix nivell que les classes dirigents -davant d’això, em nego a diferenciar Opinió Pública d’Opinió Mediàtica, ja que l’OP surt dels mitjans i d’enlloc més). Aquest debat discuteix la manera com els acampats han “ocupat” les places del país, des de la plaça del Pati de Valls fins a la plaça de l’Ajuntament de València -rebatejada com la plaça del 15 de maig. Ho fan de manera indefinida, sense demanar permís, sovint amb problemes amb els comerciants del voltant (és lògic, on ara hi ha tendes de campanya abans hi havia terrasses de bar) i, diuen, amb poca salubritat. No m’he passejat per totes les places del país, però aquest darrer punt el descarto perquè cau per la seva pròpia naturalesa: des de quan les ciutats són netes? des de quan un esdeveniment qualsevol (concert, xerrada, exposició, etc.) no provoca deixalles al seu voltant? I per a què són els serveis municipals de neteja? Per a netejar les terrasses dels bars? Per tant, centrem-nos en l'”ocupació” de la via pública i no ens distraiem en bajanades. Continua llegint

Estàndard
Moviments socials, Periodisme

Crida a lluitar, crear i construir poder (mediàtic) popular

Mirant un documental de Sense Ficció anomenat “Les caixes d’Amsterdam” m’ha vingut al cap quelcom que ja m’he cansat de repetir en assemblees, reunions, xerrades a l’aire lliure, etc. Sense voler ser exclusivista, és cert que la praxi de l’anarquisme és teixir una societat paral·lela, amb ateneus, biblioteques, cooperatives de consum, de treball, mitjans alternatius… Tan cert com que no és escrit enlloc, en cap “Kapital” ni en cap crònica d’una xerrada de Joan Garcia Oliver. Tan cert, repeteixo, com que d’altres ideologies emulen els mateixos processos, per tant, sense exclusivitats. Continua llegint

Estàndard