Moviments socials

11 més 9 fan 20

Mentre maulets, sometents i soldats diversos lluitaven en batalles ja a Catalunya i Mallorca, amb el Regne de València perdut el 1707, tots els que llavors disputaven l’anomenada ‘Guerra de successió’ que finalitzaria definitivament el 1715 es van reunir un temps abans per decidir quina era la data assenyalada, la caiguda del Cap i Casal barceloní. Van acordar que fos l’11 de setembre, ja que 274 anys després naixeria jo i, és clar, em volien fer aquest regal. Com a compensació, cada 11 de setembre des que tinc edat per fer-ho, dedico tot el dia a treballar perquè la seva memòria no quedi en l’oblit, i també ho faig la resta de l’any perquè les iniciatives interessants no surtin de bolets, a diferència del que pensen alguns.

És així com a les sis del matí m’aixecava per ajudar tant com pogués a la paradeta de la CUP que, juntament amb 31 entitats més, col·laboràvem en la diada popular a Tarragona (versió 2.0). Tot i arribar tard, ràpidament percebia les ganes de treball, en què tot sortís bé, malgrat alguns imprevistos d’última hora que sempre són inevitables: tarimes públiques clarament insuficients (no conec gaires concerts fets a mig metre d’alçada en una plaça descendent), colles castelleres que no vénen cadascuna pels seus motius, entitats que no respecten les normes de tindre-ho llest a les 9 i no a l’hora que els surt de la figa, i xupòpters que només saben aprofitar-se de les oportunitats.

M’agradaria fer un esment destacat a aquests oportunistes, altrament anomenats ‘solidaris’ (quina ironia, quina conyeta…).  La Diada Nacional i popular dels carrers de la Part Alta són iniciativa de l’Esquerra Independentista, de les entitats que actuen al voltant del Casal Popular Sageta de Foc. Que en siguin iniciativa no significa pas exclusivitat: associacions culturals de tot tipus són benvingudes, sempre que no vulguin fer propaganda d’un projecte polític que no competeixi amb el de l’EI. És a dir, no hi tenen lloc ni Sindicatos de Estudiantes, ni Militantes, ni Esquerres, ni Jercs, ni Solidaritats ni òbviament els que vénen de més enllà. El criteri és heteri, d’acord, però en el cas dels partits és ben clar. Sectarisme? Creuríeu normal que algú de la CUP es fotés a muntar una paradeta informativa amb globus i octavetes al Congrés Nacional de SI? I parlo de congressos perquè malauradament aquestes sangoneres només són capaces de fer aquestes coses, mai no muntaran ni casals ni ateneus, mai no muntaran diades populars, mai (perquè suposa massa esforç per poca recompensa electoral). I que després parlin d’unitat!

Ei, però no passa res, que les sangoneres imbècils vinguin a xuclar vol dir claríssimament que el projecte polític de l’EI, que es tradueix en coses com les diades populars, va de conya. L’Onze va ser un èxit, tan organitzatiu com d’assistència. El cercavila corria amb un tempo ben preparat, per fi es va poder fer foc, els pilars i els parlaments van centrar l’activitat a la plaça de les cols (a diferència de l’any passat) i la música, que sol ser l’element destacat, va destacar per ser totalment secundari entre rius de gent que es passejava entre la plaça del fòrum amb els inflables dels Xiquets i de la Jove, els jocs per a la canalla dels agrupaments escoltes, la fira d’entitats del carrer Merceria i la barra del Casal que, esperem, hagi fet molts calés per poder pensar properament en un projecte més ambiciós.

I tenint en compte tot plegat, la cobertura mediàtica va seguir sent pobra. De res va servir que em dediqués bona part del matí a piular (de vegades amb fotos) el que succeïa entre les dues places. Encertats van estar els responsables de la Coordinadora 11 de setembre en nomenar un parell de persones perquè ens encarreguéssim de fer fotos i filmar, perquè si ens hem de refiar de l’agenda setting, els moviments socials ho tenim fotut. Sí que hi havia la majoria de mitjans locals, amb algunes absències, però ahir em va sorprendre que milers (milers!) de persones fossin menys noticiables que les ofrenes florals hipòcrites a Rafael Casanovas i Salvador Allende per part de polítics i algunes entitats subordinades a la voluntat de l’Ajuntament. Entenc que s’hi hagi d’anar, el que no entenc és que la majoria del temps de les cròniques les ocupin ells i “aquestes frikades que fan allà dalt” siguin motiu de menció de 3 o 4 segons. Els que així ho han fet, és evident que han triat ja la seva trinxera, la de les institucions. No en volen saber res dels moviments socials, de la gent. Quan comenci la guerra veritable de mitjans (o sigui, quan els mitjans alternatius tinguem la força que mereixem), que no demanin almoina, que el periodisme i les notícies mai no són innocents.

Comentari a banda cal fer per a la manifestació del vespre de Reus. No érem 2.000, ho he de confessar. La convocatòria es va fer d’aquella manera, molta gent va preferir quedar-se a casa o anar a Barcelona, després d’un matí ben llarg. El que sí que puc dir és que, pel que va ser, una manifestació clarament sectària (en sentit neutre) de l’EI, va anar força bé. Molta gent de fora de Reus, és a dir, de tot el Camp de Tarragona, i què voleu que us digui, la societat ha demostrat que no està per manifestacions només. Milers de persones han manifestat el seu independentisme amb les consultes, la diada popular de Tarragona, l’ofrena floral al Carrasclet a Capçanes, el creixement de Casals i col·lectius amb vocació independentista, etc. Això per no esmentar el clima social independentista que fins i tot a les ciutats més espanyolitzades podem palpar. Per tant, 11 més 9 fan 20, i avui és 12, i a seguir treballant per l’objectiu final, que no ens ofusqui el nombre de manifestants, però alerta, com més siguem al carrer, més cas ens faran i més pressió podrem exercir, cal tindre-ho en compte.

Estàndard

One thought on “11 més 9 fan 20

  1. Noèlia ha dit:

    Ostres, em disculpo davant la teva súper perfecció. No crec que l’acte organitzat -i molt bé- per la coordinadora sigui equiparable a un congrés de solidaritat, on la CUP muntaria una paradeta, que per cert el dia 11 també tenia muntada. Els meus companys de Solidaritat també van col.laborar a títol particular en els actes organitzats per la Coordinadora, i la paradeta es va muntar ben lluny, al Carrer Major, i de repartir octavetes res, només globus i punts de llibre. Mira noi, deixa ja de mirar-te el melic i de repartir insults gratuïtament. Amb gent com tú, el diàleg no arribaria mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s